Recull d’adreces

Presentació, xerrada i debat en relació a l’Eclipsi Total de Sol del 14 de desembre de 2020 organitzada pel Grup Osiris (Río Negro – Argentina)

Transmissió per YouTube el 12 de març de 2021 – A les 23h30m

https://www.youtube.com/watch?v=Wq0HS-Wlv3M

Timelapse Canarias

[vimeo]https://vimeo.com/23205323[/vimeo]

WALU NGALINDI

[vimeo]https://vimeo.com/21662048[/vimeo]

Photopic Sky Survey

Photopic Sky Survey
https://media.skysurvey.org/interactive360/index.html

The Known Universe by AMNH

 

 

Els tres primers minuts de l’Univers. Carnaval 2010. IES Dr. Fleming (Oviedo)

Estudi, disseny i construcció de rellotges de Sol

Eclipsi de Lluna, 31 de desembre de 2009

 

 

Eclipsi total de Sol. 29 març de 2006. Líbia

Eclipsi total de Sol. 29 març de 2006. Líbia

 

Recull d’Eclipsis de Sol i de Lluna, Trànsits i Ocultacions. Josep Masalles

 

Eclipsis de Sol i de Lluna, Trànsits i Ocultacions observats per Josep Masalles

Eclipsis de Sol i de Lluna, Trànsits i Ocultacions. Vídeo 4’36

 

Eclipsi total de Sol, 1 d’agost de 2008. Vídeo realitzat per Esther Fernández

 

Eclipsis de Sol i de Lluna, Trànsits i Ocultacions. Vídeo 4’31

 

 

 

Eclipsi híbrid anular-total) de Sol, 8 d’abril de 2005, Penonomé (Panamà)

Eclipsis de Sol i de Lluna, Trànsits i Ocultacions. Vídeo 1’30

 

https://astronomia-montserrat.blogspot.com/

 

Artículo de PABLO de la FUENTE
IES Dr. Fleming OVIEDO (Asturies)
Ciclo solar del mes de Noviembre y número de Wolf

Las manchas solares son regiones del Sol con la temperatura más baja que sus alrededores y con una actividad intensa de magnetismo. Las manchas solares están formadas de dos partes que son : la umbra (parte más oscura de la mancha ) y la penumbra ( parte que rodea la umbra ).
Durante un periodo de 11 años el Sol cambia su polaridad y se produce una tormenta geomagnética que es un agujero en la corona o una llamarada solar llamada eyección de masa coronal (CME) , es una onda de choque de viento solar que llega entre 24 y 36 horas después del suceso.
Para saber de la actividad solar a partir del recuento del número de manchas solares visibles, conocido como número o índice de Wolf o de Zurich (o mundialmente como International Sunspot Number).
La fórmula de Wolf es: W = K (10 G + f)
K= es un factor de corrección estadístico que lo aplica el centro internacional que coordina y reduce las observaciones, por lo que para obtener directamente el valor W será K=1
G= es el grupo de manchas que hay en la fotosfera.
f= es el número total de focos que hay en cada mancha.
Focos: Se llaman focos tanto a las manchas como a los poros individuales. Por ejemplo, si dentro de una mancha se distinguen 2 umbras tendremos 2 focos.
La actividad mínima o número de Wolf es 0 ( en este caso, la superficie del Sol no tendría que tener ninguna mancha ).
A partir de 11, puede seguir los valores consecutivos de los números naturales (12, 13, 14,…). De forma aproximada podemos calcular el número de manchas individuales en la superficie solar si dividimos el índice de Wolf o sunspot number por 15.
Os pongo un ejemplo para calcular el número de Wolf:
Si en la superficie del Sol hay 8 manchas solares , y en 4 de ellas hay 3 focos y en el resto 5 focos seria :
K=1
G= 8
f=32
W=1(10 x 8 +32) = 120
Os dejo con una animación donde muestra el ciclo solar del Sol de este pasado mes de Noviembre del 2011.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=N8Drw64eP-Y[/youtube]
Las manchas solares que aparece en este vídeo son de todo el mes de Noviembre del 2011, en los primeros 6 días se puede apreciar el cambio de la mancha solar 1339 una de las manchas más grandes de este mes .
Esta mancha tiene sobre 20 focos y cuando va evolucionando aparecen más focos

Las fotografías las tome de la pagina web

https://www.nso.edu/latest_images/gong_current_int.jpg

En el video veréis que en la parte de arriba os pondrá diferentes observatorios eso es porque el Gong no solo es un telescopio son 6 telescopios repartidos por el mundo, son:

· The Big Bear Solar Observatory en California, USA.

· The High Altitude Observatory at Mauna Loa en Hawaii, USA.

· The Learmonth Solar Observatory in Western Australia.

· The Udaipur Solar Observatory, en la India.

· El Observatorio del Teide en las Islas Canarias.

· The Cerro Tololo Interamerican Observatory in Chile.

 

OBSERVACIÓN LUNAR INTERNACIONAL— DESDE OVIEDO– ASTURIAS
El sábado 8 de octubre del 2011 quedamos varias personas en la Facultad de Ciencias de Oviedo entre ellas mis profesoras Esther, Mercedes, y Emma, antiguos alumnos del IES Dr. Fleming, actualmente estudiantes de Físicas y otras personas aficionadas a la Astronomía. Antes de llegar, el tiempo parecía que no iba a acompañar pero todos los astrónomos fuimos y con suerte despejo del todo. Una vez allí sacamos los telescopios y observamos detenidamente la Luna, después se asomó Júpiter y la atención fue para él, rápidamente movimos los telescopios para ver Júpiter y como nosotros esperábamos fue fantástico. En la facultad había 7 telescopios, 3 telescopios refractores y 4 reflectores, gracias a la amabilidad de la gente que tenía telescopio pudimos observar la Luna y Júpiter con diferentes calidades de imagen y con más aumentos o menos. Yo traje un telescopio catadióptrico Maksutov-Cassegrain de 90/1250 con oculares de 10mm, 20mm, 25mm, una Barrow de 2x y un set de siete filtros. Cuando observamos la Luna puse en el ocular un filtro de color verde para que no deslumbrara tanto y para resaltar mejor los detalles lunares, en todos los telescopios que teníamos la imagen se veía muy nítida, incluso los más baratos tenían una calidad de imagen razonable. Para los que nos gusta la astronomía fue realmente un regalo, como bien dijo un señor que estaba presente.
La verdad es que poder compartir tus aficiones con alguien es realmente fantástico.

Cartell observacion lunarPablo de la Fuente
IES Dr. Fleming (Oviedo) ASTÚRIES
2ºESO

 

 

En l’anterior entrada, us proposàvem de localitzar l’estrella Vega en el cel. Voleu conèixer com és aquesta veïna nostra? Voleu viatjar cap a Vega?

Color i temperatura

Vega és una estrella d’un color blavós molt pàl·lid. Tècnicament és classifica com de tipus espectral A0.  En canvi, el nostre Sol és lleugerament groc, de tipus espectral G2. El color és un indicador de la temperatura que regna a la superfície de les estrelles. Vega és força més calenta que el Sol: 9.500 oC en front a 6.000º C.

Massa i volum

Sempre comparant-la amb el Sol,té dues vegades la seva massa i unes 2,5 vegades el seu diàmetre.

Distància, magnitud i lluminositat

De magnitud 0, és la 5a estrella més brillant del cel. Però en bona part, la raó per la qual destaca tant en el cel, és per la seva “curta” distància a nosaltres, només a 25 anys llum. De tota manera, també l’ajuda la seva lluminositat: unes 40 vegades més potent que el Sol. És com comparar una bombeta de nevera amb un focus halògen de 500W.

Activitat:

Mitjançant la utilitat de la Universitat de Nebraska

Parallax Calculator

https://astro.unl.edu/classaction/animations/stellarprops/parallaxdiag.html mireu com es determina la distància a les estrelles properes. Quin angle de paral·laxi (π) li correspondrà a Vega?

 

 

Sabies que…

… el nom de Vega ve de la paraula àrab wāqi que vol dir davallada?

Es refereix a la davallada d’un àguila, la qual cosa recull la tradició de l’antic Egipte i la India, on la constel·lació de la Lira representava un àguila o un voltor.

… potser té algun planeta al seu voltant?

Observacions recents parlen d’un disc de pols al voltant de Vega, pols que podria ser producte de la fragmentació de cometes o asteroides en òrbita. Això reforça la hipòtesi encara no confirmada de la presència de planetes.

… l’any 13.727 estarà a la mínima separació del pol nord celeste?

Vega estarà només a 4º (com unes 8 vegades la Lluna Plena). Durant varis segles al voltant d’aquella data, Vega farà d’Estrella Polar, tal ja ho va ser ara fa uns 14.000 anys. Aquest fenomen respòn al de la precessió dels equinoccis, un moviment de l’eix de la Terra, de 25.770 anys de període.

 

Finalment, us proposem anar de viatge fins a l’estrella.

Amb un avió comercial trigaríem prop de 29 milions d’anys en arribar a Vega. Us proposem un medi de transport més ràpid i còmode: el nostre coneixement.

Des de Vega encara podríem veure el nostre Sol com una estrella visible a ull nu. Però necessitaríem un cel ben fosc, ja que només seria un punt de magnitud 4,3, tan dèbil com les estrelles que formen la resta de la constel·lació de la Lira. Per trobar-lo, ens hauriem d’ajudar de les estrelles Sirius i Canopus, ja que el Sol estaria entre mig de les dues. La constel·lació d’Orió, formada per estrelles llunyanes, mantindria encara la seva forma.

En canvi, el Carro i la Polar hauríen canviat sensiblement d’aspecte. Les seves estrelles, però, continuaríen sent moderadament brillants.

Publicat dins de Estrelles | Deixa un comentari | Edita

Com localitzar Vega

Vega és l’estrella més destacada a primeres hores de les nits de setembre. Busqueu-la en el punt més alt del cel, damunt dels vostres caps, tant aviat es faci fosc.

Compareu el seu color amb el de l’estrella Arcturus, brillant com Vega, però a mitja alçada sobre l’horitzó oest. De quin color veieu cadascuna d’elles?

Si ens orientem cap al sud i aixequem la nostra vista cap a Vega, veurem que ocupa el vèrtex superior dret d’un gran triangle que forma amb altres dues estrelles brillants: el Triangle d’Estiu. El vèrtex del sud l’ocupa l’estrella Altair, només a 16 anys llum de nosaltres. El vèrtex de l’est l’ocupa Deneb, a 1.500 anys llum. Ara, doncs, estem veient la llum que va sortir de Deneb quan a la Terra queia l’Imperi Romà.

Vega és l’estrella principal (alfa) de la constel·lació de la Lira, Altaïr de l’Àguila, i Deneb és la cua d’un majestuos cigne en vol.

Prenent sempre com a referència una mateixa hora al principi de les nits de tardor, veurem com Vega anirà descendint cap a l’horitzó nordoest. Pels voltants de Nadal ja quedarà molt baixa. Comprovarem així el moviment anual del cel, provocat pel moviment de la Terra al voltant del Sol.

És molt més fàcil notar el moviment diürn del cel. En una mateixa nit, busqueu Vega abans i després de sopar. Fixeu-vos, però, que Vega no es mou sola: l’acompanyen tots els astres. És perquè en veritat som nosaltres que ens movem: 24 hores al voltant de l’eix de rotació de la Terra, i 1 any al voltant del Sol.

Cada mes trobareu a www.planetari.cat una carta celest actualitzada.

Proveu de localitzar Vega aquesta mateixa nit. Amb prismàtics o telescopi és un punt blavós esplèndid!

Simuladors

https://astro.unl.edu/classaction/animations/coordsmotion/eclipticsimulator.html

 

https://astro.unl.edu/classaction/animations/renaissance/retrograde.html

 

 

ALDER, KEN , La medida de todas las cosas, Santillana Ediciones, Madrid, 2003
Si ens haguessin explicat com va ser de revolucionari i novador el sistema mètric decimal hauríem posat més atenció a aquelles avorrides classes de matemàtiques. Només ens explicaven allò del patró de Sèvres i la deumil•lionèsima part del quadrant del meridià terrestre, però mai no ens van explicar que la recerca d‘un patró universal de mesura, basat en les característiques de la Terra, era una forma de desfer-se dels dictats de la noblesa i de l’església. Aquells poders fàctics feien servir les múltiples unitats de mesura que llavors existien a la seva conveniència, impedint el comerç entre territoris diversos i cobrant delmes per cada ús de les seves mesures particulars i totes diferents entre elles.
Si ens haguessin explicat que una colla d’il•lustrats (els primers “científics”), a cavall de l’Antic i del Nou Règim que començava amb la revolució francesa, hi van deixar anys d’esforços titànics per aconseguir amidar el tros de meridià terrestre entre Dunkerque i Barcelona, i després mesurar el seu quadrant, hauríem apreciat el significat cabdal que va tenir i té el metre i el sistema decimal de mesures que se’n deriva.
I potser si ens haguessin explicat el mètode de triangulació se’ns haurien fet més distretes les classes de trigonometria.

Tots aquests aprenentatges es poden fer amb la lectura d’aquest interessant llibre, molt ben documentat, que segueix pas a pas totes les desventures que acompanyaren l’esforçat mesurament d’aquella distància. Pel camí guerres, tempestes, confabulacions i assassinats en l’època especialment turbulenta de finals del XVIII.

A més, també són especialment interessants les reflexions dedicades al concepte de l’”error” en ciència i al caràcter necessàriament provisional de tot coneixement científic. L’últim capítol ens parla de la lenta introducció dels sistema mètric decimal a tots els països i les raons, algunes de ben curioses, per les que no ha arribat a tot arreu.

Llibre del tot recomanable per professors que vulguin estimular als seus alumnes i a qui els agradi conèixer el perquè de tot plegat!

RICHARD P. FEYNMAN. Qué significa todo eso? Reflexiones de un científico- ciudadano. Drakontos bolsillo. Barcelona  2010.

La recent edició d’aquesta obra en format de butxaca ens ha permès conèixer una de les facetes més populars del físic  R. Feynman. (premi Nobel de Física 1965): la de divulgador i pensador científic.  El llibre consisteix en la transcripció de les tres conferències que Feynman va fer durant el mes d’abril de 1963 a Seattle (EEUA). Les tres conferències es titulen : “Una època acientífica”, “La Ciència i els valors humans” i “La Ciència i el futur de la humanitat”.Feynman (Nova York 1918 – Los Angeles 1988)  ha passat a la història de la ciència per diversos motius: la seva contribució al desenvolupament de la Electrodinàmica Quàntica (que estudia les relacions mitjançades per fotons entre partícules carregades elèctricament),  la descripció de la desintegració dèbil (desintegració d’un neutró en un electró, un protó i un antineutrí), però sobretot perquè va desenvolupar el “diagrames de Feynman” que ha ajudat a entendre les interaccions entre partícules en l’ espai-temps. En el llibre ressenyat, Feynman es mostra com un científic que té clars els seus principis i que creu que aquests poden ser útils a la seva societat. L’autor explica  que el dubte constant és la seva base per prendre decisions, i afirma que només es pot resoldre aquest dubte per la via de l’observació i l’obtenció de conclusions. Aquest dubte constant i la necessitat de investigar,  afecta a tot el que l’envolta: religió. la pròpia ciència, la política, etc. . De passada, ens explica de forma planera què és el “mètode científic”, la seva relació amb altres científics i la seva personal visió del món. El conjunt forma un interessant llibre que, malgrat la seva allunyada redacció -aviat complirà cinquanta anys-  no té res d’antic, i les seves reflexions són perfectament vàlides avui en dia.  En les seves pàgines podem apreciar que la tecnologia pot quedar-se obsoleta, però que el pensament  científic manté ferma la seva validesa  al llarg dels temps.

P.D.:Aquesta obra havia estat ja editada en català per Editorial Empúries l’any 1999

 

Audio Cavendish

https://www.rtve.es/noticias/20101029/henry-cavendish-constante-gravitacion-universal/365926.shtml

 

Docuciencia.es

 

 

 

Articles DDT (Des del tren) a Eix Diari

L’estudi científic de l’Univers. Un llarg camí

https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/28431/lestudi-cientific-de-lunivers-un-llarg-cami.html

Un futur fosc

https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/28898/un-futur-fosc.html

Perdem el tren

https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/29354/perdem-el-tren.html

Armes silencioses

https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/30653/armes-silencioses.html

Àlbums

https://picasaweb.google.com/home

Altres blogs JMR

Antics i semitancats

Eclipsis
https://josepmasalles.blogspot.com
https://eclipsipasqua2010.blogspot.com/
ICE-UAB
https://jornadesiceuab.blogspot.com/

Conferència – Universitat a l’Abast – 2020.06.02

https://www.youtube.com/watch?v=Rbhq6UQmrto&feature=youtu.be